Referències: Umbracle i Hivernacle de Barcelona

umbracle.jpg

Umbracle

1883-1884: Josep Fontserè i Mestre
1886 (reforma): Jaume Gustà i Bondia
1888 (restauració): Josep Amargós i Samaranch

Alineat amb l’Hivernacle i el Museu de Geologia, l’umbracle del parc de la Ciutadella està construït a base d’esveltes columnes de ferro fos, perfils metàl·lics corbats i làmines de fusta, té una nau central i dues laterals a cada banda formant una secció lobulada i queda tancat per mitjà de dos panys, en els quals hi ha els accessos, fets d’obra vista treballada.
Les seves naus estan poblades de vegetació, majoritàriament de caràcter tropical, que creix normalment a l’ombra dels grans boscos.
El juliol de 1886 Jaume Gustà el va reformar perquè servís de saló de festes i conferències.
Posteriorment, amb motiu de l’Exposició Universal de 1888, va recuperar la seva forma i funció originals gràcies a la restauració de Josep Amargós.

Bibliografia:
Rogent, Francesc; “Arquitectura moderna de Barcelona”; Parera y Cía. Editores, Barcelona, 1897.
Bohigas, Oriol; “Reseña y catálogo de arquitectura modernista. Vol. I i II”; Ed. Lumen, Barcelona, 1983.
Hernández-Cros, Josep Emili; Mora, Gabriel; Pouplana, Xavier; “Arquitectura de Barcelona; COAC, Barcelona, 1990.
“Umbráculo del Parque de la Ciudadela”; dins “Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo”, núm 101, Barcelona, març-abril 1974.

hivernacle.jpg

Hivernacle

1888: Josep Amargós i Samaranch

Darrere de l’umbracle i justament al davant del Museu de Geologia, trobem l’hivernacle, edifici de 3 naus, la central més elevada, amb una estructura de metall i vidre, que segueix, per bé que en versió senzilla, les solucions habituals en aquesta mena de construccions.
És un exemple típic de l’arquitectura de ferro i vidre de la segona meitat del segle 19.
Els elements decoratius, d’inspiració classicista, també són de foneria.
Al mig hi ha una font dissenyada per l’escultor Xavier Corberó (1985).
A la base hi podem llegir un fragment del poema “La muntanya” de Joan Maragall.
Actualment s’utilitza com a sala d’exposicions.

Bibliografia:
Bohigas, Oriol; “Reseña y catálogo de arquitectura modernista. Vol. I i II”; Ed. Lumen, Barcelona, 1983.
Hernández-Cros, Josep Emili; Mora, Gabriel; Pouplana, Xavier; “Arquitectura de Barcelona; COAC, Barcelona, 1990.
“Proyecto del Palacio de la Industria y Bellas Artes. Invernáculo”; dins “Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo”, núm 101, Barcelona, març-abril 1974.

Anuncios

Deja un comentario

Archivado bajo Referencias

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s